Tenim la satisfacció de presentar-vos el cartell de la XVIII Assemblea d’Història de la Ribera que se celebrarà a Castelló els dies 9, 10 i 11 de novembre de 2018. És l’autor mateix, Eduard Doménech, qui ens el presenta i ens l’explica.
El cartell
Des del moment en què vaig revisar els fons gràfic sobre educació recollit a la Biblioteca Municipal de Castelló amb motiu de la XVIII Assemblea, em va cridar poderosament l’atenció aquesta imatge.
En primer lloc, perquè era una de les més antigues i, a més a més, ens oferia una visió de l’interior d’un edifici històric de Castelló ja desaparegut: l’antic convent de Sant Vicent Ferrer, fundat a les darreries del segle XVI, desamortitzat al XIX, utilitzat des de llavors com a escoles municipals i finalment enderrocat al XX per a donar lloc a l’actual plaça de l’Ajuntament i a l’edifici que ocupen les dependències municipals i de la Séquia d’Escalona.
En segon lloc, per una raó de caràcter personal relacionada amb la meua pròpia educació. El mestre que apareix, don Esteban Sanchis, era el pare del mestre homònim que vaig tindre als nou anys, quan vaig deixar el col·legi de les Dominiques, que ja no acceptaven xiquets després d’haver pres la comunió.
I en tercer lloc, per la seua potència gràfica: el posat hieràtic i un tant sever de don Esteban, que contrasta fortament amb la barreja que formen els xiquets de diverses edats, amb fisonomies i vestimentes molt variades. Fixeu-vos especialment en el primer i el segon xiquet de la fila de dalt per la dreta, que estan fent una espècie de salutació militar, el més menut al revés de com es fa en realitat.
Li vaig donar forma circular a la imatge i la vaig deixar caure sobre un fons llis de color groc càlid, projectant-li una ombra paral·lela per donar-li més profunditat i una lleugera sensació de relleu.
La tipografia utilitzada ha estat l’Avant Garde, dissenyada per Herb Lubalin (1918-1981) com a logotip per a la revista Avant Garde en 1967 i redissenyada en 1970 com a tipus de lletra comercial en col·laboració amb Tom Carnase. És una lletra de pal sec, del tipus geomètric, que destaca per la seua bona legibilitat, inspirada en el moviment alemany de la Bauhaus dels anys 20 del segle XX.
En primer lloc, perquè era una de les més antigues i, a més a més, ens oferia una visió de l’interior d’un edifici històric de Castelló ja desaparegut: l’antic convent de Sant Vicent Ferrer, fundat a les darreries del segle XVI, desamortitzat al XIX, utilitzat des de llavors com a escoles municipals i finalment enderrocat al XX per a donar lloc a l’actual plaça de l’Ajuntament i a l’edifici que ocupen les dependències municipals i de la Séquia d’Escalona.
En segon lloc, per una raó de caràcter personal relacionada amb la meua pròpia educació. El mestre que apareix, don Esteban Sanchis, era el pare del mestre homònim que vaig tindre als nou anys, quan vaig deixar el col·legi de les Dominiques, que ja no acceptaven xiquets després d’haver pres la comunió.
I en tercer lloc, per la seua potència gràfica: el posat hieràtic i un tant sever de don Esteban, que contrasta fortament amb la barreja que formen els xiquets de diverses edats, amb fisonomies i vestimentes molt variades. Fixeu-vos especialment en el primer i el segon xiquet de la fila de dalt per la dreta, que estan fent una espècie de salutació militar, el més menut al revés de com es fa en realitat.
Li vaig donar forma circular a la imatge i la vaig deixar caure sobre un fons llis de color groc càlid, projectant-li una ombra paral·lela per donar-li més profunditat i una lleugera sensació de relleu.
La tipografia utilitzada ha estat l’Avant Garde, dissenyada per Herb Lubalin (1918-1981) com a logotip per a la revista Avant Garde en 1967 i redissenyada en 1970 com a tipus de lletra comercial en col·laboració amb Tom Carnase. És una lletra de pal sec, del tipus geomètric, que destaca per la seua bona legibilitat, inspirada en el moviment alemany de la Bauhaus dels anys 20 del segle XX.
L’autor
Eduard Doménech i Alcover (Castelló de la Ribera, 1956) és llicenciat en Geografia i Història, especialitzat en Història de l’Art, per la Universitat de València. Entre 1987 i 1989 va ser becari de l’Institut d’Art de la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació (Alfons el Magnànim) per a desenvolupar projectes d’investigació sobre l’arquitectura relacionada amb la taronja al País Valencià i les obres públiques municipals a la Ribera Alta. Ha publicat treballs d’investigació relacionats amb l’arqueologia industrial i l’arquitectura del ferro (sobre els magatzems de taronja i mercats municipals).
Des del 1988 la seua activitat professional s’ha centrat en l’organització, producció i gestió d’exposicions culturals, juntament amb les publicacions que aquestes generen (catàlegs, cartells, fullets, etc.) i la retolació de les sales. La primera exposició en què va participar va ser la del 750 Aniversari del Naixement del Poble Valencià, celebrada a la Plaça de l’Ajuntament de València el 1988, i l’última Antoni Miró a La Base, actualment oberta a La Marina del port de València i no exempta de certa polèmica pel seu contingut.
Ha participat en l’organització d’exposicions a diversos espais de la ciutat de València (Sales de l’Ateneu Mercantil, Sant Miquel dels Reis i, sobretot, al Museu de Belles Arts de València), de Castelló de la Plana (Sala de la Diputació de Castelló) i d’Alacant (Sala de la Conselleria de Cultura), així com a altres poblacions valencianes, com ara Sagunt (Casa de Cultura Capellà Pallarés), Sueca (Sala Els Porxets), Carcaixent (Magatzem de Ribera) o Borriana (Centre Cultural La Mercè). També ha participat en la gestió i muntatge d’exposicions produïdes per la Generalitat a Barcelona (Mercat del Born), Florència (Palau Medici-Riccardi), Nova York (Spanish Institute) i Mèxic DF (Museo Nacional de San Carlos).
Des del 1991 és tècnic de gestió cultural del Servei de Promoció Cultural de la Conselleria de Cultura especialitzat en publicacions i des del 2005 és el Cap de la Secció d’Exposicions de la Direcció General de Cultura i Patrimoni.
XVIII Assemblea d’Història de la Ribera
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada